Sala Oval. Barcelona. 24/05/2014

Dissabte vaig anar a currar amb els companys d’Albasound a la mítica Sala Oval de Barcelona (MNAC), per un sopar i entrega de premis d’una companyia italiana.

Vam treballar amb un sistema d’audio amb el Kara de l’L-Acoustics com a P.A principal, i unes 108P de Frontfill i de reforç per la part final de la sala i microfonia UHF.

Per la il.luminació de la sala i taules, es va utilitzat focos aura, delta i par leds.

La jornada va començar ben d’hora per tal de tenir l major part del montatge enllestit abans que vingués l’empresa del catering per montar les taules i cadires i demés.

Els de so ens limiten a montar l’equip, i verificar que soni i ja està. No podem fer ajustos fins les 20:00 del vespre, que és quan tanca el museu. Quan acabem doncs res, toca ajudar als de llums, però com que també ho tenen tot força enllestit em dedico a empenyer caixes buides per guardar-les.

 A les 20:00 puntual el museu tanca i pujo el fader. Qui ha treballat aquí ja sap que és una sala molt reverberant. No ens em d’espantar ja a aquestes alçades de curs. Amb la P.A principal cubreixo perfectament tota la sala, però tiro molt del reforç posterior, per tal de no apretar el Kara i evitar “fregir” les primeres taules. El frontfill ajuda. Delay aquí, delay allà i conseguim un so força compacte i sobre tot, que s’entengui, doncs basicament, el que darem serán discursos a la part final del sopar i música ambient durant el coctel de benvinguda i i l’àpat principal.

Tot va força bé, malgrat que algú dels que parla, es posa al micro a dos pams de la seva boca. Literal. Julio Iglesias Style).

Durant el sopar, anàvem seguint el partit de la Champions per radio i cascos.  Que vaja, a mi ni m’anava ni em venia, però una final de Champions, és una final de Champions. Els de llums que deurien diposar de més Megas al mobil que el de so l’anaven mirant amb algún streaming pel tlf.

Un cop acabat el bolo, que per cert, va anar molt bé, doncs va tocar recollir-ho tot. I cap a casa.

Agraïr les tres darreres fotos a l'Alex Pérez.

Bonus track Visita a l’aeroport.

Al migdia, ja que els de so ho teniem tot montat, va manar amb el Victor, armats amb un transistor per escoltar les converses entre torre de control i avions en aproximació al Prat, i l’app del telèfon Flight radar  24, a la zona de l’aeroport a veure els avions com aterraven i a fer 4 fotos.

Vam veure forces avions (A230, B737, A319…) i mentres ens apropàvem a l’aeroport vèiem a la llunyania  com aterrava el majestuós I flamant A380 d’Emirates.

En fi, una bona estona abans d’anar a dinar

Festa fi de curs. Barcelona. 23/05/2014

Divendres va tocar un bolo dels fàcils a nivell de material. Una taula analògica, amb el seu rack de dinàmica, 4 PS 15, microfonia variada, i un parell de monis també PS 15.

Festa de fi de curs dels alumnes de BAT d'una escola de la part alta de Barcelona.

Balls, parlaments, cançons, música en directe, molt de sol i calor i a mitja tarda, a casa i amb la feina feta.

Mítica taula.

Dinàmica i F.X

El backline al sol. :)

Tosca. Sant Joan Despí. 18/05/2014

I directament de descarregar el bolo de vila-seca, au, cap a Sant Joan Despí a treballar a una òpera. La Tosca.

Jo d’òpera no en tinc massa ideia. No m’ha cridat mai l’atenció, i tampoc hi havia treballat mai. Aquesta  vegada seria la primera que en faig una. I ves que algun dia no me’n miri alguna quan la facin pel 33…

Vaig arribar de bon matí al teatre. Allà ja hi era l’Oscar que faria les llum i jo, doncs el so.

EL montatge era facilet, la P.A del teatre, amb la taula, i afegiem micros d’ambient repartits per la zona on cantarien els actors. En un principi s’havia plantejat la idea de penjar els micròfons del sostre, però es va descartar perquè al utilizar-se la pantalla i el projector, els micros tacarien la pantalla.

Al veure la situació de l’escenari, vaig optar per repartir els micros amb peus. Ja que es montava un escenari sobre l’escenari, i així crear com una fosa per l’orquestra.

Va ser molt resolutiu, i amb els micros vaig poder amplificar sense que es notés gaire les veus dels actors, sense que l’orquestra sel’s mengés.

Va ser una mica “agafa’t que venen curves” ja que no es va provar gaire so a nivell de veus, però al arrancar el bolo, 4 ajustos als micros i bolo més que solventat.

Al acabar el bolo (una mica llarguet), doncs a recollir el poc material que teniem, i cap a casa!!!

Festa del Comerç Just. Sant Boi. 10/05/2014

EL dissabte 10, va tocar fer un bolo si més no entretingut. Era per la festa del Comerç Just a Sant Boi.

Armat amb un parell de Q7, dos C7 SUB, una SI 2 Expression, 4 monitors i microfonia variada em vaig plantar al matí a la Plaça de l’Ajuntament.

El montatge va ser força ràpid, per allò de que quan abans acabi, abans podré esmorzar.  ;-)

Vaig estrenar l’equip amb un L/R que em donava una compañía de Teatre de Carrer des de la seva taula, i jo ho pasava per P.A. Música ambient i el micro de veu.

Després va tocar provar so per un espectacle infantil del tot curiós i amè, i que es sortia de la típica guitarra amb un señor amb barret. (que també), però hi posaven el toc ètnic amb un violí, i unes percusions. Bon bolo que es va marcar aquest grup d’animació infantil.

I per tal que no m’apalanqués massa, just després de l’animació infantil, va ser l’hora de fer les proves de so per un grup de música africana que barrejaven els sons més autòctons dels seus instruments de corda (de nom força inmpronunciable) amb percussió baix i bateria.

Ben dinat va ser l’hora del bolo amb un sol de justicia (ja s’apropa l’estiu…)

Vaig disfrutar molt fent-los, ja que pel típus de música que feien donava molt de joc per poder mesclar: posar efectes curiosos a les veus, als instruments… A part que tocaven que donava gust.

Un cop el bolo va acabar, va tocar recollir-ho tot, ja una mica cansat per la matinada que vaig fer, per les hores i pel sol.

Però bé, a les 19:00 ja estava per casa!

Cantata Infantil. Malgrat de Mar. 07/05/2014

Ahir va tocar anar a treballar a casa, a Malgrat. Per la 1ª cantata infantil.

Un bolo a priori simple, però que es va complicant poc a poc fns que acaba sigent un bolo del que t’has d’exprèmer una mica el cervell.

Bolo a l’aire lliure, 250 nens, 8 micros de condensador (ATM 4040, i ATM 4041), 3 narradors i mesclar-ho tot amb un àudio que m’anaven disparant.

Vaig començar a montar ben d’hora. Ja que els bolos escolars, tenen això, que ho fas dins de l’horari escolar.

És el típic bolo que faria falta fer unes proves de so com cal, però amb una o com a molt dues cançons abans d’arrencar el pase del matí, m’ho tenia que fer.

Potser al pase del matí no va sonar com tots voldriem, no va sonar malament, no, però podía sonar molt millor. Després del pase del matí, vaig quedar-me una estoneta per reorientar la PA i variar l’alçada del trípode per poder arribar més lluny, re-equalitzar una mica la PA i cap a casa a dinar.

Per la tarda es va girar vent…. I abans de que comencés a venir el públic i els nens, vaig obrir tots els micros i au, HPF a tuti plen per mirar de tapar-lo.

Per sort, just va començar el bolo el vent va parar, i vaig poder recuperar una mica el greu dels micros que tant havia tallat.

Per la tarda allò ja va sonar com hauria. I el públic (basicament els familiars dels nanos), va sortir molt satisfet. No tan pel so, (que si bé era important, quedaba en segon terme quan tens el teu fill o filla cantant).

Un bon “tinglado” el que van montar. Va quedar molt bé i tots molts contents al final de l’acte, i això al cap i a la fi és el que importa.

Vetllada Flamenca (2 i 3). Tordera. 4 i 6/05/2014

Diumenge i dimarts passat vaig tornar a fer aquest bolo flamenco. L’espectacle I el funcionament de l’acte és el mateix que el del primer dia, però amb canvi de músics. La mteixa formació, però músics diferents. En principi això no tenia que afectar-me gaire, variar una mica el monitoratge, i tornar a ajustar eq’s, però la mescla vindria a ser el mateix.

Petit hándicap: el primer dia les guitarres anaven per línea i no micròfon, cosa que et facilita la feina, ja que no pateixes tant per que hi hagin acoples. Però els guitarres d’aquest grup nou van sense pastilla, amb la qual cosa doncs s’han de posar si o si micròfons.

La única opció que tinc, són dos SM 57, que si bé no són els més adients per fer sonar guitarres flamenques, (per no dir gens),  són els dos únics micros dels que disposo. Per tant, són els millors. J

Al no tenir eq gràfic per els envios de monitors, haig de treballar molt radicalment la eq del canal de cada guitarra, i trobant un punt mig en que a monitors sonin guitarres per tal de que els músics i ballarins l’escoltin, per tal que fora soni a guitarra i sobretot, tenir contents als dos guitarristes. I a sobre, no hi hagi cap “acople”.

Són un grup força maco, bona gent, i entenen perfectament les limitacions tècniques de que disposem. Les dues parts (jo i músics) cedim una mica, i continuem les proves.

Sembla que la cosa tira, i sumant’hi reverb, no hi han acoples de cap mena, per tant, podem continuar provant. Els cantaores de seguida  els tenim fets i contents, i ara queda el cajón, que per la seva posició, d’esquena a on hi ha un altaveu pel públic, fa que la cosa comenci a trontollar, però repeteixo, tots són conscients del que hi ha, i ningú perd els nervis.

Al cap d’una estona de variar el micro (un altre SM 57) de posició, ho donem per bo, i a sopar. Jo almenys.

 El bolo comença  a l’hora prevista, i això vol dir acabar a l’hora prevista també.

Els turistes disfruten de l’arte flamenco i els hi agrada, fins que acaben ballant dalt de l’escenari amb un parell de rumbes que molt amablement disparo des de control.

Acabat el bolo toca recollir micros, apagar equips, comentar una mica la jugada i cap a casa.

Vetllada Flamenca (1). Tordera. 30/04/2014

 Dimecres vaig anar a fer un bolo d’aquells que no hi contes. Em truca el Ramon Sendra per si puc fer una serie de bolos durant una bona temporada a un local de Tordera. Ja que ell no pot fer-ho, i a mi em cau ben a prop de casa.

Serien dos dies (pincipalment els dimarts i diumenges) de tota la temporada d’estiu. I el dimecres era l’estreno. Doncs cap allà que vaig. 5 minutets de cotxe i em planto a un restaurant on hi faran un show flamenco per turistes.

Allà em trobo amb l’Albert de Fokum, l’empresa que aporta el material per l’acte. Material que es queda allà montat tot l’estiu. Amb un pack de microfoia básica per un cajón, dos guitarres flamenques i 2 veus. Amb 4 altaveus JBL (dos de PA principal) i dos de monitoratge i una taula de so de les d’”antanyo”,uns quants focos i un parell de mòbils.

 Al ser el primer dia, doncs va tocar anar-hi relativament d’hora per tal de fer els assajos amb la compañía “resident” per dir-ho d’alguna manera.

El grup fa tard, i optem per anar a dinar al mateix restaurant. I a espear que vinguin per fer proves i assajos.

Proves que faig amb carinyo I gràcia, I no em costa gaire, ja que la banda camina, I molt.

Fem varies pasades del show amb el grup de ball, i cap a sopar una miqueta i a fer temps.

 El bolo va prou bé, i tothom queda més que satisfet.

I ràpidet cap a Malgrat.

Dumenge tinc el segon. Ja us explicaré!

Los Hijos de Kennedy. Cornellà. 27/04/2014

Diumenge a primera hora del matí entrava l'Auditori de Cornellà per treballar a l'obra de "Los Hijos de Kennedy".

Una obra que ens porta als anys 60 on els 5 personatges interpretats per Emma Suarez, Maribel Verdú, Ariadna Gil, Fernando Cayo i Alex García, narren histories de la seva vida i com l'assassinat de'n Kennedy va afectar a la seva generació. Portava unes Q7 de reforç de P.A (que al final no va caldre, ja que van voler utilitzar només la P.A de la sala, unes Martin Audio.) i microfonia variada d'ambient per tal de captar els diàlegs dels actors.

Va ser un bolo la mar de tranquil, i un cop vaig montar el control i la microfonia que el tècnic de la companyia li va semblar millor, vaig estar per allà per si algú necessitava quelcom.

El bolo va anar la mar de bé, un ple absolut i tots plegats; tècnics, actors i públic contents i cap a casa tot escoltant el Barça per la radio. (aviam si a les rondes solucionen el tema de perdre la senyal de la radio...)