El que semblava un bolo fàcil a primera hora del matí, se'm va complicar de cop i voltaquan vaig entrar al pavelló, vaig a deixar el primer rack i veure (més aviat escoltar), els 8 segons de reverberació. 8 magnífics segons.
Però be, com que aquesta reverberació no desapareixerà, vaig començar a repartir el material. Els altaveus de pista, plantejar el control i repartir les caixes per la grada.
Després amb l'Oscar ja mirariem de com posarles.
La història va de la Fundació Joan Petit, una fundació de suport als nens amb càncer. On feien la cerimonia d'obertura d'una sèrie d'actes que es duran a terme.
I nosaltres anàvem a montar el so per aquella cerimonia. basicament microfonia UHF pel presentador i convidats, i audios per anar disparant quan calgués.
El montatge si més no va ser rapidet, tingent en compte la tirada brutal de cablejat per arribar als altaveus, i el complexe montatge dels altaveus a les grades, però amb el nostre bon saber fer, a l'hora de dinar estava tot montat i sonant. A la tarda, mentres l'Oscar pentinava cables i repassava que els altaveus estiguessin ben posats, anava entrant els delays a les caixes corresponents. No oblidem els 8 segons de reverb, que això ni en el millor dels nostres somnis el podem treure, però si que ajustant correctament els delays, fem que l'audio soni més compacte, ja que ningú sentirà el so per duplicat.
A l'hora de les proves i amb els delays posats, es notava millora. Em passejava amb el micro per tot el pavelló recitant el tan nostrat: ei si, va un dos, un dos, check check. I si que es notava un so compacte i homogeni, pero la reverb...En un moment de debilitat em vaig donar per satisfet, esperant que allò es rebentés de gent i tapar una mica aquests segons tan molestos.
I crec que ens en vam sortir. El pavelló es va posar fins a la bandera, i l'Oscar que el tenia de públic infiltrat, amb els watts app m'anava dient si tenia que pujar o baixar el volum a la grada. Jo estava a pista, amb un batibull de rebots generats per la xapa i per què practicament la pista estava buida, però a dalt bé, semblava que sonava, i que el bolo es salvaria i amb dignitat.
El bolo en si doncs poca cosa, un presentador, audios pel mig, un video de l'Abidal (que tenia que apadrinar l'acte, però que va anar cap a Munich a jugar les semis del barça...) i gent del Polònia.
I després del bolo, a recollir, i cap a casa!!
Au, un altre bolo a la saca.
