dijous, 25 d’abril del 2013

Takikardia. Blanes. 12/04/2013

Dissabte vam anar amb Takikardia a Blanes, a la Sala La Morralla. Feia temps que no feia cap bolo amb ells, i en tenia ganes.
Vam quedar cap a les 18:00 per carregar el backline, (amplis, instruments, la caixa i plateria variada ja que la bateria, que és compartida, la cedeix el bon grup Malestar Social), i a  fer els 10 minutets que hi ha de Malgrat a Blanes.
Vam arribar a l'hora, i el tècnic de la sala ens comenta que el processador està en fase REM i que a vegades el sub R deixa de funcionar. Bé. La "P.A" volada, són unes caixes DAS força antigues que la veritat, no tenen gaire definició. Bé. La taula una Spirit de les antigues, i uns perifèrics del tot correctes. E.Q Klark Techinck, 4 compresors/portes dbx i un multiefectes. 6 monitors on només podem fer 4 enviaments, sense cap E.Q insertat, i microfonia del tot variada, i més aviat justeta.

Ei, cap problema. Això ho tirem endavant i amb dos collons. Em trec la jaqueta i em poso a mirar de equalitzar la PA, mentres la banda planteja escenari i els de la sala m'acaben de tirar les linies. 
Com sempre que equalitzo equips primer poso un parell de Rammstein i despés una mica de Steel Pulse. Falta sub per tot arreu, i l'equip no està gaire en fase, però no em rendeixo tan facilment. Després de 20 minutets ajustant l'equip, i passejar-me per tots els punts de las sala ho deixo estar. I em dono, o intento donar-me per satisfet. Ah! I un front-fill, no aniria malament. Ja que des de l'escenari fins a metre i mig després, només escoltes el que ve d'allà. 

Parlo amb la banda, els hi explico el que hi ha, ho accepten, i amb bon humor, o almenys ho intentem, comencem a provar.
Bombo! Collons, això sembla un cartró. Rectifico la posició del 112, i faig una eq no gaire habitual al seu canal, per tal de treure un kick adient al so que busco. 
A mitges proves em dono compte de que també tindrem ciri a monitors. Unes cunyes work, i unes altres behringer no acaven de respondre gaire bé, i no oblidem que no tinc ni un gràfic per arreclar res.
Desprès d'unes proves llarguetes, quedo més o menys satisfet de com sona a fora. Sona. I amb això avui jo ja en tinc prou. A monis, doncs bé, tocarà patir, i molt, però pa'lante!!!




Desprès de les proves, toca comentar la jugada, i esperar el temps per anar a sopar. Un sopar de germanor a la part de dalt de la mateixa sala entre Taki i Malestar Social, a base de pa amb tomàquet, embotits i truita de pataplàstic.
Ben sopat vam anar a fer uns cafès, i copetes a un bar de prop de la sala, per desconnectar una mica i fer uns riures.
Mentres esperem per l'hora del bolo, matem l'estona veient els altres grups, xerrat amb colegues que han vingut de Malgrat i fer una mica el dropo als "camerinos".
A l'hora del canvi, me'n vaig a la taula, i tiro de fotos per tornar a posar la taula en la "memòria" de takikardia. Ja se sap, al anar amb taules analògiques, toca fer fotos.
Vinga, començo a obrir canals, i aviam que pasa.
Els primers temes em serveixen per re-equalitzar alguns canals, i veure que el sub torna a fallar, a l'escenari te pinta que amb els monitors  pateixen, però mes ja no puc donar, a no ser que vulgem començar a acoplar per tot arreu. I res, al cap d 20 minuts, quan ja no es pot fer res més, decideixo disfrutar del bolo i a mesclar segons les cançons, a tirar els delays, i a millorar la  mescla.

Al final i desprès d'una bona suada, vam acabar un bolo on va tocar patir de valent. Taki va fer un bon concert, el públic va disfrutar, i tot i les dificultats tècnqiues, entre tots vam acabar tirar endavant un bolo que a la tarda tenia molta molta mala pinta.

A falta de taula digital...foto al canto.
L'enric que domina que no vegis 






El reper...


Bolo


dilluns, 8 d’abril del 2013

Concurs de dansa urbana. Viladecans. 6/04/2013





 Dissabte, vaig anar a Viladecans,  fer un concurs de dansa urbana, i una sèrie de batalles de ball, amb uns noms que mai en ma vida havia sentit, i que ara mateix no recordo, I es que a mi tota aquesta branca de la cultura se'm queda molt lluny.
Una PA, amb uns Front Fills i un delay (ben ajustats, tot sigui dit) i uns monitors ja de la sala. Amb una Yamaha 02, i uns sennheiser UHF,  que per molt que apretés, en moments del bolo, la cridoria del públic armats amb les trompetes típiques dels camps de fútbol, van tapar la PA en molts moments. Tingem en compte que estava a dalt de tot i no tenia cap altaveu que em vingués directe, i la cabina m'absorvia les frequències agudes.

Un bolo relativament fàcil, sense cap altra complicació que la d'anar disparant cd's, un parell de micros UHF, i controlar volums del so del PC que m'enviaven des d'escenari.
Algunes anades de guió, van fer que la jornada resultés una mica més emocionant, però en general tot molt tranquil.
L'entrega de premis, però va ser una mica caòtica, i que es va allargar més del que molts haguéssim volgut. Inclús pels participants, on al ser un concurs, hi havia en joc, a part de la dignitat i l'esforç, una gran compensació econòmica.





I desprès de 5 hores i mitja de bolo, doncs res, cap a Can Barça a veure 5 golets i el retorn de l'Abidal.
Un dissabte molt completet, que vam acabar amb unes copetes a Malgrat.