Balaguer. Zona de Lleida= a Bolo Marrón. EL típic bolo de cada any. El1r va ser Melendi, el 2n Muchachito Bombo Infierno i aquest El Sueño de Morfeo.
Ja de sobres se sap que a la zona de Lleida es ve a pringar i a patir per les hores de feina, i això tothom ho sap, i ja ningú protesta. Sort en tenim de l'exèrcit rumanès de carga i descarga que s'ha de dir que curren i fan molt bé la seva feina i amb molt d'humor, que en el fons s'agraeix.
Els grups eren El niño de la hipoteca (amb qui ja he treballat aquest estiu), El Sueño de Morfeo (que va omplir mig pavelló) i Lokotorio (un grup punk de la zona que va tocar per 15 persones contades amb el dit). Una llàstima. Quan portes tot el dia currant per un bolo i és un montatge com el que es va fer,el fet de que no vingui a massa gent a veure'l, desespera una mica. Però en fi. Tota cosa dolenta, en té sempre alguna de positiva, i es que aquest cop vam marxar de Balaguer de nit ( si, a les 07:00 encara és fosc), tot i això no ens treu la cantitat d'hores que vam estar currant.
Si algun cop aneu de bolo, és totalment imprescindible aquest conector. (RCA M-Trifasic amb terra i neutre) i una imatge de mig montatge
EL muntatge una mica més avançat i els rumanesos que fa que la nostra feina sigui un xic més fàcil.
En Loren patxejant, i les proves de so de Lokotori amb: carlos (xófer), Enric (promotor) Jordi S.( PA), Àngel (tècnic de Lokotorio) i el téc de llums de El Sueño.
Una M7 i una D5. I XLC sonant.
Una bona foto, i els llumeros penjant focos.
Proves de so de El Sueño de Morfeo.
El Niño de la Hipoteca. Bon grup!!
EL Sueño de Morfeo que va omplenar mig pavelló.
Mentres el Sueño toca, el Loren i jo aprofitem per fer algunes fotos de record!
Tres setmanes passen ràpid. Al principi costa, però quan agafes el ritme i el teu cap aprèn a deixar les cançons a fora de casa i no se't van reproduïnt aleatoriament mentres intentes dormir, ja ho tens superat. La tercera setmana va ser més animada que la segona. Moltes bandes conegudes, molt bon rotllo, bona música, molta calitat musical i fins i tot una petició de matrimoni en hora punta per part d'uns treballadors. El temps ha acompanyat molt en aquestes tres setmanes i s'ha notat amb l'afluència de públic que ha estat més que bona durant totes les setmanes.
En fi, un altre any més i ja en van 6! Com dic cada any... faré el 7è??
Ja es veurà, però espero estar-hi!
Saluten!!!
A la esquerra el que podriem dir la meva foto oficial de l'Oktoberfest 2009 i a la dreta, un músic una mica aborrit mentres la seva banda tocaba.
La gent de festa, un balla tipic i un rider que em van passar. Seria metge qui me'l va fer?? Com cada any, el tipic berenar pels avis amb el fi de Festa de Cante del senyor Antonio. I desprès que per l'escenari passin més de 200 persones, el lio de cables sol ser força considerable.
Moments festius mentre la banda del meu colega Dida està tocant.
Un grup serbi.
Vista de la tarda a Calella i un grup que va portar el seu tècnic. (RELAX!!!)
La gent es va apoderar de la zona on tenia el control per poder ballar a gust. I una foto amb la Eva (ORG), en Jordi (runner) i jo.
Una nit a l'Oktober.
Un colega alemany! I el backliner del grup serbi.
Un show al més pur estil fi de curs de 2n d'ESO realitzat per homes d'una mitja de 40 anys, i el seu propi tècnic de disparar C.D's!
Una bona banda. Un grup que deuria tenir calor.
Entrada a la Carpa i la Lina Morgan alemanya.
Bandes i bandes
El públic. I aviam quan es decidiran a portar els bombos foradats!!!
Més públic que cada nit va omplir la carpa i més bandes.
Sempre m'han fet gràcia els que aguanten les banderes. El set de percussió d'un grup ( i ull!! que toquen sense partitura!!)
Amb el colega Dida, un amic seu i jo. Aquest home tan gran és el responsable d'una bona banda.
Amb en Piter (els que em van dur al catamarà) i més públic.
En Marc -LA BECARIA-
Aquest any com a principal novetat, ha estat que m'he buscat una becaria (bé, va ser ell que es va oferir). En Marc, que va venir alguns dies a ajudar-me. Va fer de tot el pobre! Desde tirar cables, microfonejar, va fer alguna que altra banda (sobretot els acordeons, eh!!), anaba buscar el menjar, el beure i fins i tot va plegar cadires, fer fotos, videos... i sobretot aguantar les meves emprenyades amb les bandes quan s'apartaven els micros o simplement els que tenien interruptor, l'apagaven! Ha estat puntual cada dia i no s'ha queixat massa. Ara bé, també s'ha de dir que no li ha faltat de res. L'any que ve pots tornar a venir Marc, va!! Això si, hauràs d'apendre una mica d'alemany! O almenys fer-ho veure. I aquí hi ha el petit homenatge com a mostra d'agraïment a la seva tasca feta!! ;-) Merci Marc!!!!
A punt per començar la jornada
A la taula, i a l'esceanri
En un moment de relax, i fent una banda! (o ho feies veure??)
Recollint cables! I sota la atenta supervisó del Chief!
jajajajaja! ;-) VISITES DE CORTESIA Les visites tenen un lloc molt important a l'Oktoberfest. Sempre cau una foto i alguna que altra birra també sel's hi ofereix. I es que les visites que la gent em fa, la veritat es que són d'agraïr!!!
Familia Sanjuan i Buch al complert. I en Marti (que repeteix) en Jordi, i l'Anna (que també va repetir)
L'Alex (company de bolos) amb una camiseta ideal per a la ocasió, acompanyat de la seva parella Maria. I amb l'Adri i en Marc.
BONUS TRACK
Al igual que l'any passat, em van portar d'excursio amb un catamarà per la costa brava amb unes bandes de l'Oktoberfest. Bon clima, bon menjar, bon veure un banyet a una cala a la voreta de Tossa, i cap a casa. Un matí diferent, on ens va servir a tots una mica per desconnectar.
Aquest bolo va venir com caigut del cel. Portant cap a 15 dies inmers a l'oktoberfest, escoltant trombons, saxos, clarinets, acordeons, balls regionals i amb olors a fregidures variades, poder fer un bolo amb els amics Takikardia, sonoritzar guitarres elèctriques i una bateria amb forat per poder possar correctament un micro, i a sobre a Malgrat, no té preu!!!
Feia temps que no feien cap bolo, i més temps encara que jo no hi podia anar. Hi habien ganes i va sortir un bon bolo. Tenien una hora justa. Molt poc pel repertori Takikardik, però bé. Takikardia es va ajustar molt bé als horaris, cosa que hagués estat bé que tots els grups haguessin fet.
Ah! Per cert, els altres grups van ser els SkandalBand de Malgrat, que van obrir el concert, i els tercers van ser Hombre Topo, i per acabar la festa un D.J
Una bona festa organitzada per les JERC que van omplir la Plaça Rodona, amb una botifarrada popular per sopar i servei de barra a preus populars. Em consta que es van acabar les existències.
Res, que desprès del bolo Takikardik, comentar la jugada amb la banda (VAN SIGNAR EL SEU PRIMER C.D!! (jo també! jeje)) i desprès a continuar la festa en un pub de Malgrat de Mar. Un dia completet i molt divertit! Això si...l'endemà cap a l'Oktoberfest altre cop
En Marc i l'Edu que pausadament s'acosten cap a la plaça, mentres en david munta el control de F.O.H
Tot tapat per la minsa pluja que habia caigut. l'Edu i l'Enric fent propagana de la MAKETA TAKIKARDIA. Per 5 €!!
En Peixus al fins tocant la guitarra i prvant pedaleres, i l'Edu fotografiat mentres fotografiaba al marc i l'Enric.
Durant les eternes proves de Hombre Topo van haber-hi moments per veure una mica d'aigua del carmen del Titus (te vermell amb mel), i tocar els platerets.
Quan els Topo estaven a punt d'acabar les proves, el cel es va començar a tapar. En Peixus observant cap on bufa el vent. No tenia bona pinta, no...
Proves de Takikardia (ja de nit ) i sense pluja. En Marc i l'Edu als "camerinos" improvitzats dintre del camión del material.
La 2a setmana va ser una mica més relaxada que la primera. Van actuar menys bandes, i això significaba menys canvis d'escenari, però és va treballar més o meys igual que la 1a. La carpa es va tornar a omplir cada nit per gaudir d'uns balls tipics a 1a hora del vespre i continuar escoltant bandes alemanes, del tirol, noruegues etc, tot degustant una bona cervessa d'importació i menjant plats típics d'alemanya (sense oblidar entrepans tan nostrats com el llom amb formatge i ceba amb unes bones braves i/o calamars a la romana)
El diumenge es va caracteritzar pel gran caos en que estaba inmersa Calella. La Challenge va fer tallar els accesos al poble i els carrers. I es que just davant de la Carpa era la Meta de la cursa. A part d'això poca cosa més. Una setmaneta força tranquila.
El dia de la ignauguració, la carpa estaba al 100% plena.
EL dissabte tenia un aaltre bolo i en Jordi em va fer una subtitució. Així es va trobar la taula. Que no es digui que no sóc educat. I un detall de les partitures.
La carpa en una nit qüalsevol i la Petra en un canvi d'escenari. Jo amb els micros i ella amb les cadires.
Uns acordionistes la mar de simpàtics i uns balls tipics.
Un detall que van tenir una banda d'alemanya que en un moment del seu show es van atabiar amb barretines i van tocar els Segadors.(video al final). I un grup desprès de la seva actuació que va decidir quedar-se allà a...mm....beure una miqueta.
La imatge promocional per l'any vinent (amb el pothoshop treuré l'home) i un petit homenatge al "Timbaler del Bruc" a la alemana.
Moment de reunió entre En Marc -becaria-, Petra i en Jordi (runner)
Moments varis de festa i alegria col.lectiva.
Imatge frontal de l'escenari i un grup de gent desafiant als de seguretat pujats a dalt dels bancs.
Una bona banda en acció. La banda del Dream Team!!
VISITES DE CORTESIA
L'Anna, Alba i Neus En Marti, Laia i la Neus En Peixus i l'Enric i l'hora de descans del Marc-
BONUS TRACK!!! -Red Bull race- Barcelona- No tot és feina. Els que em coneixeu sabeu de la meva afició per la aeronàutica i aprofitant que feia un bon dia vaig anar a Barcelona a veure La Red Bull Air Race. Tot un festival. Si senyor. Això si, a la tarda. cap a Calella!
Viiinga doncs!!! Un altre any a l'Oktoberfest de Calella. El 6è. Novetats respecte els atres anys? -Carpa més petita -Ubicada en un atre lloc -Moltes bandes, moltissimes. -Millor material
Un cop més s'ha celebrat l'Oktoberfest. El 22è si no vaig errat. I res, tot lo altre com cada any. Cervessa per parar un tren, plats típics d'Alemanya, Austria, Suïssa, i com no, les típiques braves, chocos, calamars a la romana i lloms amb formatge i ceba. Xarrups de Jaigermaister i au, a córrer. EL timming era més o menys el següent: A 1a hora de la tarda, balls tardicionals (amb música en directe o amb C.D, en general molt mal gravats) i desprès bandes, bandes i més bandes. Els dies de més feina fins a un toal de 6 bandes, que significa 5 canvis d'escenari, i treballar al dia amb una mitja de 200 persones. Sense proves de so, sense cap check-line previ. Una dura batalla, la veritat. El fet de que tinguéssim horari limit entre setmana a les 00:30 feia que molts cops haguéssim de corre per poder anar amb el temps de cara, però si un grup toca més del que li pertoca, això ja provocaba un retràs força considerable. Algunes bandes que tocaven al final s'habien de limitar basicament en tocar 35-45 minuts.
Això ha estat més o menys la 1a setmana del Oktoberfest!!!!!
Prost!!!!
El dia de la Ignauguració i un detall del control de so.
El Sr.Gil i l'alcalde obrint el barril de cervessa. TV3 no va faltar a la cita.
Detall del fligth-case de les campanes i una banda de versions.
Una orquestra en ple bolo i uns ballarins tirolesos.
Música de tot tipus. Balls folclòrics i cants corals.
Abans i desprès-
Vista desde una zona de la carpa i uns alemans fent molt bé la feina de beure.
La carpa en Prime-time
Bandes i bandes.
En Marc en un canvi d'escenari i una mica de balls per començar la tarda.
VISITES DE CORTESIA
Les sempre agraïdes visites d'amics companys i coneguts fa que l'estona passi millor.
Amb en Ricard, company de feina que es va deixar caure per Calella. Els amics del Bohemi també van fer acte de presència, en Marti
Amb en Jose, un cambrer de l'Oktober i amb el Javi (MOE'S BAR) i el Marc, que aquest any l'he tingut de Becaria amb mi! ;-)
Els matinals, ja ho tenen això. Que s'ha de matinar. Però almenys al migdia ja has plegat i amb un somriure d'orella a orella. Feina feta i cap a casa.
Vam estar al Bam, al Parc de la Ciutadella fent una sèroe de concerts que anaven desde el Jazz, fins al més pur estil de Nova Orelans, fins a un espectacle de claqué.
Tot això acompanyat d'un bon rotllo, bon temps (massa, potser), bona música i un bon material. I es que mesclar amb una MIdas XL4 no et passa cada dia.
Vista desde FOH (el detall del gos és important) i amb l'Alex a les llums (de dia???) a escenari hi habia l'Àngel i la Lidia.
Un atre any cap a Calella a penjar les nostres estimades trompetes. Escala a munt escala avall, metres i metres i metres de cablejat, calor, pols, vent...
En fi, que vam penjar unes 75 trompetes per la Fira de Calella.
En Ricard (que s'estrenaba en el mon trompetero) i en Nico i el Sufi.
Jo camuflat entre arbres i algú que ara no se dir-vos qui és més camuflat encara.
Un moment de descans cap a mitja tarda i el Sufi acabant una fase.
Si algun cop aneu de bolo, és totalment imprescindible aquest conector. (RCA M-Trifasic amb terra i neutre) i una imatge de mig montatge
EL muntatge una mica més avançat i els rumanesos que fa que la nostra feina sigui un xic més fàcil.
En Loren patxejant, i les proves de so de Lokotori amb: carlos (xófer), Enric (promotor) Jordi S.( PA), Àngel (tècnic de Lokotorio) i el téc de llums de El Sueño.
Una M7 i una D5. I XLC sonant.
Una bona foto, i els llumeros penjant focos.
Proves de so de El Sueño de Morfeo.
El Niño de la Hipoteca. Bon grup!!
EL Sueño de Morfeo que va omplenar mig pavelló.
Mentres el Sueño toca, el Loren i jo aprofitem per fer algunes fotos de record!
Lokotorio.
Amb molt poca gent.
