divendres, 27 de novembre del 2009

Marillion. Barcelona. 14/11/2009

I per rematar el cap de setmana intens (dijous a Rammstein i divendres Takikardia), de bon matí estàvem davant del Casino de l'Aliança de Poble Nou per treballar amb tota una senyora banda. Marillion. Que estan de gira, però en versió acústic.

Va ser un bolo relativament fàcil, tranquilet i amb bons horaris. I poca cosa més a comentar. A la una de la matinada ja sortiem del teatre amb la feina feta, ben feta.



Reunioneta a l'escenari i una foto de darrera del casino, en B/N. Qui diria que això és Poble Nou, oi?

Les proves de so i llums, i el públic (fidel) entrant a la sala.

Bolo. Bones llums les de l'Alex.

Mentres el públic gaudeix del bolo, sota l'escenari era una imatge més aviat tètrica.

Bolo vista desde la zona de monitors. Ai no, que no teniem taula de monitors. És la costum!

dimecres, 25 de novembre del 2009

Takikardia. 13/11/09. Sant Pol

Quan el bon temps s'acaba, els concerts ja no es fan a l'aire lliure, amb aquella fresca agradabñe d'estiu.
Els concerts es fan a dintre de recientes esportius. Els pavellons. Si si, allà on jugen a bàsquet, hanbol, hockey... i a sobre doncs que carai, a fer concerts.
Normalment els pavellons es cracateritzen per tenir una bona acústica (piiiip, mentida), sense rebots de cap tipus (piiiiip, mentida), i on per poc equip que portos, sempre sonarà bé (piiiip, una altra mentida).
Í així va ser. Aquest concert no es caracteritzarà pel bon so del pavelló, ni per la gran cantitat de públic.
Però res, que en pitjors llocs em treballat.
fer la feina amb bona cara, i mirar d'aguantar com es pogués.
I és una llàstima, perquè Takikardia va fer un bon bolo amb la novetat d'un trompetista i trombonista que van fer que algunes cançons sonesin ben diferents i amb més força.
En fi, ja està fet.

L'altra banda, SEAUV, també els va tocar patir contra el recinte.


Al arrivar al Pavelló. En Lluis, company de feina, provant SEAUV.

El backline takikardik i les proves, les dures proves.






Buscant lloc per sopar!!





Bolo!!!!!
























dijous, 5 de novembre del 2009

El niño de la Hipoteca + El Sueño de Morfeo + Lokotorio. Balaguer 31/10/2009

Balaguer. Zona de Lleida= a Bolo Marrón.
EL típic bolo de cada any. El1r va ser Melendi, el 2n Muchachito Bombo Infierno i aquest El Sueño de Morfeo.

Ja de sobres se sap que a la zona de Lleida es ve a pringar i a patir per les hores de feina, i això tothom ho sap, i ja ningú protesta.
Sort en tenim de l'exèrcit rumanès de carga i descarga que s'ha de dir que curren i fan molt bé la seva feina i amb molt d'humor, que en el fons s'agraeix.

Els grups eren El niño de la hipoteca (amb qui ja he treballat aquest estiu), El Sueño de Morfeo (que va omplir mig pavelló) i Lokotorio (un grup punk de la zona que va tocar per 15 persones contades amb el dit). Una llàstima.
Quan portes tot el dia currant per un bolo i és un montatge com el que es va fer,el fet de que no vingui a massa gent a veure'l, desespera una mica. Però en fi.
Tota cosa dolenta, en té sempre alguna de positiva, i es que aquest cop vam marxar de Balaguer de nit ( si, a les 07:00 encara és fosc), tot i això no ens treu la cantitat d'hores que vam estar currant.



Si algun cop aneu de bolo, és totalment imprescindible aquest conector. (RCA M-Trifasic amb terra i neutre) i una imatge de mig montatge

EL muntatge una mica més avançat i els rumanesos que fa que la nostra feina sigui un xic més fàcil.

En Loren patxejant, i les proves de so de Lokotori amb: carlos (xófer), Enric (promotor) Jordi S.( PA), Àngel (tècnic de Lokotorio) i el téc de llums de El Sueño.

Una M7 i una D5. I XLC sonant.

Una bona foto, i els llumeros penjant focos.

Proves de so de El Sueño de Morfeo.

El Niño de la Hipoteca. Bon grup!!

EL Sueño de Morfeo que va omplenar mig pavelló.

Mentres el Sueño toca, el Loren i jo aprofitem per fer algunes fotos de record!


Lokotorio.

Amb molt poca gent.

dimarts, 3 de novembre del 2009

Oktoberfest 2009. Calella 3a Setmana.

Tres setmanes passen ràpid. Al principi costa, però quan agafes el ritme i el teu cap aprèn a deixar les cançons a fora de casa i no se't van reproduïnt aleatoriament mentres intentes dormir, ja ho tens superat.
La tercera setmana va ser més animada que la segona. Moltes bandes conegudes, molt bon rotllo, bona música, molta calitat musical i fins i tot una petició de matrimoni en hora punta per part d'uns treballadors.
El temps ha acompanyat molt en aquestes tres setmanes i s'ha notat amb l'afluència de públic que ha estat més que bona durant totes les setmanes.

En fi, un altre any més i ja en van 6!
Com dic cada any... faré el 7è??

Ja es veurà, però espero estar-hi!

Saluten!!!


A la esquerra el que podriem dir la meva foto oficial de l'Oktoberfest 2009 i a la dreta, un músic una mica aborrit mentres la seva banda tocaba.






La gent de festa, un balla tipic i un rider que em van passar. Seria metge qui me'l va fer??
Com cada any, el tipic berenar pels avis amb el fi de Festa de Cante del senyor Antonio. I desprès que per l'escenari passin més de 200 persones, el lio de cables sol ser força considerable.

Moments festius mentre la banda del meu colega Dida està tocant.

Un grup serbi.


Vista de la tarda a Calella i un grup que va portar el seu tècnic. (RELAX!!!)

La gent es va apoderar de la zona on tenia el control per poder ballar a gust. I una foto amb la Eva (ORG), en Jordi (runner) i jo.




Una nit a l'Oktober.

Un colega alemany! I el backliner del grup serbi.

Un show al més pur estil fi de curs de 2n d'ESO realitzat per homes d'una mitja de 40 anys, i el seu propi tècnic de disparar C.D's!

Una bona banda. Un grup que deuria tenir calor.

Entrada a la Carpa i la Lina Morgan alemanya.

Bandes i bandes

El públic. I aviam quan es decidiran a portar els bombos foradats!!!

Més públic que cada nit va omplir la carpa i més bandes.




Sempre m'han fet gràcia els que aguanten les banderes. El set de percussió d'un grup ( i ull!! que toquen sense partitura!!)







Amb el colega Dida, un amic seu i jo. Aquest home tan gran és el responsable d'una bona banda.

Amb en Piter (els que em van dur al catamarà) i més públic.

En Marc -LA BECARIA-

Aquest any com a principal novetat, ha estat que m'he buscat una becaria (bé, va ser ell que es va oferir). En Marc, que va venir alguns dies a ajudar-me. Va fer de tot el pobre! Desde tirar cables, microfonejar, va fer alguna que altra banda (sobretot els acordeons, eh!!), anaba buscar el menjar, el beure i fins i tot va plegar cadires, fer fotos, videos... i sobretot aguantar les meves emprenyades amb les bandes quan s'apartaven els micros o simplement els que tenien interruptor, l'apagaven!
Ha estat puntual cada dia i no s'ha queixat massa.
Ara bé, també s'ha de dir que no li ha faltat de res. L'any que ve pots tornar a venir Marc, va!! Això si, hauràs d'apendre una mica d'alemany! O almenys fer-ho veure.
I aquí hi ha el petit homenatge com a mostra d'agraïment a la seva tasca feta!! ;-)
Merci Marc!!!!


A punt per començar la jornada

A la taula, i a l'esceanri

En un moment de relax, i fent una banda! (o ho feies veure??)

Recollint cables! I sota la atenta supervisó del Chief!


jajajajaja! ;-)

VISITES DE CORTESIA

Les visites tenen un lloc molt important a l'Oktoberfest. Sempre cau una foto i alguna que altra birra també sel's hi ofereix. I es que les visites que la gent em fa, la veritat es que són d'agraïr!!!


Familia Sanjuan i Buch al complert. I en Marti (que repeteix) en Jordi, i l'Anna (que també va repetir)


L'Alex (company de bolos) amb una camiseta ideal per a la ocasió, acompanyat de la seva parella Maria. I amb l'Adri i en Marc.


BONUS TRACK

Al igual que l'any passat, em van portar d'excursio amb un catamarà per la costa brava amb unes bandes de l'Oktoberfest. Bon clima, bon menjar, bon veure un banyet a una cala a la voreta de Tossa, i cap a casa.
Un matí diferent, on ens va servir a tots una mica per desconnectar.








MATERIAL AUDIVISUAL