Dissabte altra vegada de bolo amb Tour. A l’auditori de
Cornellà per fer el bolo d’Argentina. Una cantaora que sembla que comença a
agafar cert nom dins del món flamenc.
A l’auditori de Cornellà ja ens el sabem , sempre s’hi curra
força bé, bon rotllo amb el personal d’allà, i amb En Bernat (FOH) i l’Albert (micros) i jo a monis que
veniem per part de Tour.
Els tècnics de P.A i de llums de la compañía a les 10:30 ja
estaven per allà, mentres nosaltres acavàvem de tirar linies de monitors,
cables de micro i anar ajustant la PA .
L’equip era el C7 de d&B (que es montaa mb un moment i sona
espectacular), una D1 a FOH. A monitors era un festival de MAX 12, 2 E3 pels
guitarres i una D1 per controlar-ho tot.
Després de fer un check de linies i enviar coses a monitors,
vam anar a dinar amb calma, doncs fins les 19:00 no teniem proves amb el grup.
Les proves de so van ser relativament ràpidetes tingent en
compte el número de músics i enviaments de monitors que teniem. Cajon a tot drap, guitarres agudetes i amb
reverb, la veu alta i amb més reverb, les palmes a saco… A dalt de l’escenari
hi havia castanya. Controlada, però castanya. Majoria de micros de condesador,
i algún que altre problema amb els subs de la PA que està a dalt de l’escenari,
que se’m cola per tot arreu. Retallada per aquí, retallada per allà i a córrer.
Bolo llarg. Però llarg llarg. Llarg, eh! Dues hores i quart.
Músics que entren, que surten, duets, tercets…l’escenari era un moviment
constant de músics. No sabia qui entrava, ni qui sortia. Una escaleta del bolo
no m’hagués anat malament, però amb l’Albert de micros m’anava xivant qui
entrava o qui sortia, i és que a vegades en els teatres, les cortines que
queden tan maques vistes des de platea, “puteja” bastant (amb perdó per l’expressió)
a monitors.
I després del bolo, a recollir-ho tot rapidet i cap a casa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada