Un bolo força fàcil si no fos per la rampa del parquing que en sfa accedir al recinte. baixar tot el material te un passe, pero pujar-lo és realment una gran prongada.
Tot i així, és un bolo agraït de fer.
EL bolo en si, doncs res en especial. Els nens que t'agafen el micro, que diuen Hola ben fort, el tipic que plora, o els que no volen pujar a l'escenari.
Nens desde P-3 fins a 2n d'ESo van pujar per l'escenari a cantar clàssics com el 25 de desembre, el desembre congelat entre altres.
Desprès del bolo, doncs amb la calma desmuntant tot escoltant música fins que la corrent ens va saltar (sense saber el perquè! O potser si...?) i ja no vam poder desmontar amb música, que vulguis o no, sempre ajuda a fer-ho tot més soportable.
Pero lo dur encara estaba per arribar, i es que pujar el material per la rampa maleïda del parquing...és força dur. Però bé, s'ha de fer.
Un cop carregats, vam anar a descarregar tot el material i a menjar una mica. Les despedides de rigor, els 1rs bon nadal i bon any per si no ens veiem ja es van dir i tots cap a casa!
EL camió aculant al magatzem. En Jaume i l'Alex carregant.
En regi, repartint els altaveus per les grades i l'Alex i el Mickey intentant treure una barra de Par de les gabies.
En Mickey que es menja una Nadala i els avis de l'asasoaciacó de Veins probant el Pare Noël inflable.
L'alex dirigint. En Mikey enfocant Jo dinant canals.
Qui diu que no es treballa amb euip??
Aquí amb en Josep, de l'Assopciació. Un bon paiu! I una vista del recinte.
La tipica foto amb el Pare Noël i microfonejant les corals...
Durant el bolo van pujar clases de fins a 74 alumnes...
El pavelló amb força gent i l'A`lex que s'ho mira amb una mica d'instint paternal, no??
La rampa. Sense mes paraules. La Rampa.
