Tot sigui per Nicaragua

Tots em patit i viscut d’una manera o altra la setmana de pluges que em tingut. I en el sector de l’espectacle, com alguns anomenen, no em estat menys.
El dissabte passat, tenia un acte a Girona al magnífic Parc Central. Era el fi de festa de la setmana dedicada a l’agermanament de la capital gironina amb la ciutat nicaragüenca de Blufields.
Estàvem citats tots a les 11:00 per carregar el camió i anar c ap al Parc Central, però una trucada matinera (09:00) de Producció de l’empresa em deia que es posposava la feina fins nou avís.
Les onze, les dotze, la una...i sona el telèfon. Nova hora. A les 15:00 a Girona amb la gran alegria de que l’acte es trasllada al Centre Cultural de la Mercè un marc incomparable on ja està tot equipat. Només cal portar la microfonia, monitoratge i cablejat vari.

Arribo a l’empresa. Em presenten el company de feina d’avui. En Josep. Carregem les quatre coses al cotxe (si, anem amb cotxe turisme a fer un bolo. Increïble) i ens presentem amb l’alegria que ens caracteritza al Centre.
Mentres en Josep s’anava cablejant els micros, monitors...un servidor estava muntant els equalitzadors. Comprovant el so de la sala, els “envios”, canals...
Quan ho tenim tot cablejat comencem les proves de so.
Un animador infantil amb la guitarra penjada del coll i un micro tipus madona comença a cantar i a tocar la guitarra. Certs “acoples” fan tremolar la sala, i es que la taula de mescles de la sala no es que sigui la més adient per segons quins actes s’han de fer, però bé...
La gent em mira. I els hi dic que per això són les proves de so. Ens miren,riuen i diuen que si, que tinc raó.
L’únic que prova és l’animador infantil. El grup de Nicaragüencs que tocaran més tard no proven.
Pregunto que porten.
2 veus i dos guitarres clàssiques em diuen.
Collons...doncs aquests si que seria interessant de provar, doncs amb la taula de mescles que hi ha no és per fer masses virgueries, i els micros que utilitzarem per sonoritzar les guitarres són aquells d’ambient i poden en segons com generar uns acoplaments de traca i mocador.. En resignem. Molt serà que sortim apedregats del local i mira, al cap i a la fi, emoció afegida pel mateix preu a un bolo molt fàcil, a primera vista.
Tenim una mitja horeta lliure on treiem de l’escenari els cables i micros, per tal que l’animador tingui espai lliure per fer la seva feina, anem a fora a prendre l’aire, mirem el cel....Fins que comença el bolo.
-Animació Infantil.
-Parlaments-Dances Nicaragüenques
-Parada d’uns 10 minuts per fer una foto. Tota la gent fora-
-Concert a càrrec del Torito i Beto
-Més dances Nicaragüenques
-Concert a càrrec de Torito i Beto
-Bis a càrrec de Torito i Beto.

Un bolo tranquilet, tot i que no estaba massa ben organitzat. No tenien clar quan habien de parlar, i les cançons del grup de ball me les deien uns segons abans. De totes maneres, va estar força bé, on vaig gaudir de la presencia dels germans Pla, que es van deixar caure per aquella sala, una tarda grisa i fresca a Girona.
Al acabar tots els actes, vam recollir amb calma, però sense pausa, la típica descarregada al magatzem i cap a Malgrat.
A les 22:45 ja estaba per Malgrat. Aquest cop, vaig fer ús del meu raonament i la m eva maduresa i vaig decidir (molt encertadament) quedar-me a casa miran un programa molt freaky de 4.