I res, que l'últim bolo de l'any va ser el Musical de Heidi. Desprès d'aguantar varies acollonades dels colegues, va arribar el dia.
EL dia 28, va començar ben d'hora.
A les 8 del mati quedàvem per carregar, i a partir d'aqui tot va començar a semblar una innocentada.
-Que el bolo ja no es feia al Palau Sant Jordi, si no en l'annexe, ja que no s'habien venut mases entrades.
-Que l'escenari no estaria montat fins les 5 de la tarda ( i eren les 9 del matí...)
-Que no sabiem massa res de raiders, ni canals, ni planols...
Total, que carreguem el trailer i anem a fer un bon dinar.
Ens plantem al Sant Jordi allà a les 16:00 i ja estaba l'escenari montat, però els cargues estaven citats a les 17:00, aixi que a fer una "siesta" per la gespa.
Vam començar a descarregar, i el montatge va ser relativament rapid.
El so, el vam acabar força rapid. No hi habia gaire "pollo". Sense taula de monitors, amb un parell de micros i montar el control i tirar mangueres.
No vam poder volar la P.A doncs els de l'escenografia venien el mateix dia de la funció, i per tant tota la estructura va dormir al terra.
El dia del bolo va ser una mica més distret. Van cambiar l'alçada de la estructura degut a la escenografia, decorats... I vam tenir que tornar a fer els calculs per la P.A.
Els assajos van ser mínims, i a les 17:00 obrien portes. A les 18:00 començava puntualment el bolo, i a les 19:10 es va acabar.
L'espectacle...bueno, no és res de l'altre món.
Vam desmontar rapidet, vam cargar encara més rapid i vàrem anar a magatzem per descarregar.
Ens vam felicitar el bon any i cadascú cap a casa seva.
Un bolo curiós per acabar la temporada.
L'annexe del Sant Jordi i el trailer aculat a punt per descarregar.
El passadís que porta a l'escenari i a mig montatge.
Rastrillada de mobils al pont frontal, i les etapes de P.A (R), Side Fills (R), Front fill i el patch de canals.
Vista desde el control i els processadors carregats amb el nom de Heidi.
En Jordi i jo volant la P.A, i en Marc enfilat al support amb la mirada atenta del Nico.
Les cabretes que no es movien, i els assajos.
En Tomás y el Yaco angulant la P.A R, i l'Oscar (que ara deu estar a Mèxic, el mamón) fent memories de llums.
Tot a punt per obrir portes, i el públic entrant.
Els arbres que tenien vida propia, i el abuelo amb la Heidi
Una panoramica i el abuelo (ojo amb la dimensió del cap...)
La Clara, la Señoriota Rotenmeyer i la Heidi.
La Heidi amb en Niebla, un altre animaló que no es va moure, ja que era de peluix.... I una imatge de la Heidi tota somrient quan eln el audio representaba que estaba ben trista...
9 comentaris:
jajaja Albert!!!!! Molt bo aquest Especial Heidi eh!!!!!! En fi....s'ha de fer de tot! jajaja. X cert, no m vàres dir res pel cap d'any eh!! Joooooo.
Petons!! Tens un mail!!!
jajajaja vaia innocentada!
jo em pensava q seria un espectacle molt més a lo grande! la gent es deuria decepcionar un pèl no??? kina gràcia labuelete cap gros!!!!
bé per cap dany, com és q no ens vam veure???? :)
Vaya cabezón tenia el abuelo!!
sort que no hi vàrem anar!!! hahahahhaa molt bo, tiu! ets el millor.
No hi ha cap foto mevaaaaaa!!!!! Pero si de les cabres!!
Escolta, això que vas anar a fer és molt cutre! Quant valia la entrada?????? Per pura curiositat,,,,
És veritat s'ha de fer de tot, inclús la Heidi.
Que no és de desmerèixer, jo quan era petita la veia sempre, m'encantava, ara queda nyonyo, però als de la meva edat ens agradava, o no ?
PEDROOOOOOOO!!!!HEIDYYYYYYYY!!!!
buchuuuu home per fi el reportatge mes esperat de l'any!ja l'has enviat en el programa loops?aviam si el posen, i amb sort tel podrien dedicar!!wenu titu ens veiem d'aki res!
abogado?
aboogadooo...
estas ahí?
abogadooo..
sal ratita quiero verte la colita!
Abuelito, abuelito, qué sube Clara.
Tu sigue chupando, hija, que ya verás que al final sube espesa.
en david i l'acudit prohibit...
Publica un comentari a l'entrada