Firmes, fotos, crits....

Quin cap de setmana més mogut. Divendres començava carregant la furgoneta al magatzem i trobant-me amb companys de feina que feia dies que no veia.
-Però tu no estabas de vacaciones??
-No no, me piro el jueves.
I així anar xerrant mentres tant pacientment anava omplint la furgoneta d’altaveus, cables, micros, trípodes i material divers.
Vaig a dinar amb altres companys que estan a les oficines. Som uns 8. Un dinar distès on es parlen de coses de cadascú, de bolos en comú, de històries “para no dormir”...
Miro el rellotge.
Merda, és l’hora.
Avui toca anar al Carrefour de cabrera de Mar on l’Andy & Lucas presenten el seu nou disc amb una signatura de discos, pòsters, samarretes i tot el que el respectable porti per firmar.
La meva arribada es produeix a les 16:35. Ja hi ha cua. Un grup de 20 noies, amb algun que altre xicot sofert, estan asseguts al terra, fumant, escoltant música i xerrant.
La meva presència fa que estiguin entretinguts una estona mirant com vaig descarregant la furgoneta, col•locant els altaveus repartits per la zona, tirant cables, fent les connexions pertinents etc..

Per provar el so i comprovar que tot sona perfectament i que no tinc cap tipus de rebot i que està ben repartit, endollo l’iPod i una cançó comença a sonar.
Em prohibeixen posar qualsevol música que no sigui Andy & Lucas. Evidentment jo no tinc res d’aquests dos nois de Cadis.
No cal que em preocupi. En 2 minuts em porten el nou C.D que ha de sonar durant tota l’estona. (Se’m farà llarg això, penso), però les fans i l’speaker (un bon paio) fan que se’m passi força ràpid el temps.
El CD ja porta la 3a volta completa. Les noies em comencen a demanar cançons.
-Pon la 5!
-Pon la 2...
En fi...
Ja hi ha força gent allà fent cua. Noies de 15 a 20 anys, pares acompanyant als fills, amb càmeres, nuvis avorrits preguntant-se un i altre cop que fan allà..
Ja s’ha fet fosc, i fa una mica de fred.
Quan allò ja està prou ple de gent, els /les fans comencen a cridar el seu nom a crits.
I apareixen ells per darrera l’escenari.
Crits, i més crits, algunes que altres mig plorant fent saltets tot posant-se les dos mans sobre la boca.
Mica en mica anaven pujant a dalt de l’escenari., Petons, fotos i firmes. Tot molt ràpid. Molta gent i poc temps per estar per tots/es.

Al tenir el control just al cantó per on baixava la gent podia sentir els crits d’alegria, les noies abraçant-se i fent saltets i mirant les fotos...
Tot això, mentres el c.d no parava de donar voltes i voltes i voltes.
El tema nº 1 es va ratllar. Encara va tardar molt en fer-ho.
Poc a poc la cua es va anar acabant, i ells van atendre una petició de la tele per fer una entrevista i cantar una miqueta. En directe no van fer res. Ni un trist playback, res. Es van acabar les firmes, fotos i escoltats per 3 persones de seguretat del centre més 2 managers personals van marxar per on havien vingut.
Ara torcava desmuntar, recollir i carregar.
Ja es de nit.
Hi ha ganes d’estar a casa desprès de tot un dia a l’aire lliure.