diumenge, 25 de febrer de 2007

Aquests playbacks dels dissabtes...



Darrerament estic treballant , cada dissabte, fent unes promocions dels nou concursant d’O.T. Són uns bolos força peculiars, ja que es fan a dintre d’una discoteca i sense músics.
A la Carpa de Mataró, fan cada dissabte uns mini concerts dels concursants d’aquest any.
Bàsicament és un playback, amb la única emoció , de que la veu és en directe. Canten a sobre el c.d.
Com cada dissabte a les 6 de la tarda, puntualitat britànica, estava tocant el timbre de la porta d’emergència de la discoteca. Ningú obre. Entro de nou cap a la furgoneta fins que al cap de 15 minuts arribar el gerent i m’obre.
Al ser un bolo, denominat, petit, amb 4 racks m’ho faig tot, el que passa, que al anar sol, haig de fer varis viatges. Però vaig aconseguir un “carro” tipus Mercadona o Caprabo, i au…amunt i avall per la discoteca amb el carro.
El terra estava increïblement net, i feia gràcia veure el rastre de les rodes travessant tot el llarg de la pista.
Amb 20 minuts ho vaig tenir tot muntat i provat esperant que arribés el cantant, en l cas d’ahir, el Jorge. Finalment em diuen que no vindrà a provar i que sortirem del “tirón”.
Em va fa faltar temps per arrencar la furgoneta i sortir disparat cap a Malgrat.
A la una de la nit tenia que estar allà.
Unes hores en “By-pass”, i a la una ja entrava per la porta.
Els porters ja em coneixen i em deixen passar sense problemes. El primer dia, em volien fer pagar….
Un cop a dintre vaig a la cabina per controlar que tot continua igual que com ho havia deixat. La taula de so, veig que no està igual, sembla que m’han baixat la sortida màster. Sort de la cinta de paper i el retolador per poder recordar fins on estava alçat el fader.. Son coses que passen. Ho deixo com estava abans de que marxes i vaig a prendre alguna cosa per matar el temps.. El bolo, en teoria començava a la una i mitja.
Una mitja, ara són les dos, dos i mitja….i desprès de casi una hora d’espera, em diuen que anem per començar.
Agafo els denominats “pinganillos” (auriculars que porten els cantants i/o musics) i li porto. Ens presenten i me’n torno cap a la cabina.
Sembla que ha vingut força gent a veure’l., Davant de l’escenari varies pancartas del seu club de fans i forces crits d’ànsia.
“Dale al play D.J” (jo mig ofès…como que “dale al play D.J??)
I Aixa una cançó rere l’altre fins arribar a les 4 que havia de fer. Li van demanar una altre que no tenia preparada, i va haver de improvisar un tema “a capela”.
El bolo ja està.
Vaig recollint bastant ràpid. El melendi ja sona, seguit d’Estopa i el Canto del Loco. Crec que mai havia desmuntat tan ràpid.
En 30 minuts ja estic sortint per la porta.
M’acomiado dels meus amics porters i marxo cap al magatzem a deixar el material.
Acabo a la sal (avui si) fent un suc de taronja i xerrant amb en Toni i el Pep.



5 comentaris:

Albert Serrano García, ha dit...

ànims Albert! que la aventura tot just comença! Records a la meva amiga Soraya quan la vegis. Digues-li que encara tinc roba seva a casa...

ruth ha dit...

Ànims, no és el pitjor bolo que has fet! recorda els de la Festa de la cervesa...

Un petonàs

Albert ha dit...

jeje. Els de la festa de la cervessa els recordo amb gran nostàlgia..jejejeje.

joaniruk ha dit...

Ei butxi, veig que t'has liat amb això dels blogs, així quedarà constància de totes les batalletes que ens expliques dels bolos, bueno sort i VALOR I ALS BOLOS
jeje
A records de l'Iruk
grgrgrgrgr bup guau

Ara Pla ha dit...

Noi, sort i endavant amb el programa!!! Ara ja ho saps entre bolo i bolo, blog.... bufa fort noi,

una abraçada