Argentina. 11/05/2013. Cornellà

Dissabte altra vegada de bolo amb Tour. A l’auditori de Cornellà per fer el bolo d’Argentina. Una cantaora que sembla que comença a agafar cert nom dins del món flamenc.

A l’auditori de Cornellà ja ens el sabem , sempre s’hi curra força bé, bon rotllo amb el personal d’allà, i amb En Bernat  (FOH) i l’Albert (micros) i jo a monis que veniem per part de Tour.

Els tècnics de P.A i de llums de la compañía a les 10:30 ja estaven per allà, mentres nosaltres acavàvem de tirar linies de monitors, cables de micro i anar ajustant la PA .

L’equip era el C7 de d&B (que es montaa mb un moment i sona espectacular), una D1 a FOH. A monitors era un festival de MAX 12, 2 E3 pels guitarres i una D1 per controlar-ho tot.

Després de fer un check de linies i enviar coses a monitors, vam anar a dinar amb calma, doncs fins les 19:00 no teniem proves amb el grup.

Les proves de so van ser relativament ràpidetes tingent en compte el número de músics i enviaments de monitors que teniem.  Cajon a tot drap, guitarres agudetes i amb reverb, la veu alta i amb més reverb, les palmes a saco… A dalt de l’escenari hi havia castanya. Controlada, però castanya. Majoria de micros de condesador, i algún que altre problema amb els subs de la PA que està a dalt de l’escenari, que se’m cola per tot arreu. Retallada per aquí, retallada per allà i a córrer.

Els músics van sortir força contents (i jo més), i vam tenir temps d’anar al bar regentat per xinos (que no els agrada massa que els parlem en català) a fer un entrepà ràpid i cap al bolo.

Bolo llarg. Però llarg llarg. Llarg, eh! Dues hores i quart. Músics que entren, que surten, duets, tercets…l’escenari era un moviment constant de músics. No sabia qui entrava, ni qui sortia. Una escaleta del bolo no m’hagués anat malament, però amb l’Albert de micros m’anava xivant qui entrava o qui sortia, i és que a vegades en els teatres, les cortines que queden tan maques vistes des de platea, “puteja” bastant (amb perdó per l’expressió) a monitors.

I després del bolo, a recollir-ho tot rapidet i cap a casa!

Pregó de Ciutat Gegantera. Calella. 10/05/2013

 Divendres 10, amb Rock & Classics vam anar a Calella, a treballar pel pregó d'inici de la Ciutat Gegantera 2013.
El montatge i assajos el van fer el dia abans, i el divendres per tant es va quedar a mitja tarda per destapar tot l'equip, preprar microfonia i a esperar que fos l'hora.
Montatge senzill, però molt efectiu amb una P.A L/R, a un extrem de la plaça, i a l'altre costat un escenari on cantaria la coral infantil,  amb un pont de llums.

Es va començar 15 minuts més tard del previst, esperant que es fes fosc del tot.

Mica en mica, la plaça s'anava omplint cada cop més amb la gent disposada a gaudir de la festa. I es que pel món geganter, la ciutat gegantera és especial, i encara ho és més per la ciutat/poble que ho organitza, i això es notava a l'ambient.

 Un cop va arrencar el bolo, (uns  diàlegs entre capgrossos desde alguns balcons de la plaça, amb veus en off en directe fetes desde el control), uns parlaments i el ball dels gegants, s'esperava el moment de descobrir el monument a la ciutat gegantera. Del qual no hi ha foto. Ole jo.

Un cop acabat el bolo, vam començar a recollir, amb una parada per sopar.
Carregada de camión i cap a casa.

Reunió de Seat. Hotel Hilton. 8 i 9/05/2013

Ojo....

El 8 i 9 vaig anar cap a Barcelona amb els de Tour per fer un bolo amb una empresa de Madrid per la reunió i posterior presentació d'un cotxe de la casa Seat.
El dia 8 era montatge. Va ser una mica kaòtic entrar a BCN. Hora punta, un cotxe parat al mig de la diagonal...en fi, que vaig arribar 15 minuts tard.
Duia poc material. 8 108 p de l-acoustics (que bé que sonen), un parell de subs C7, tripodes i cablejat per avorrir.

El montatge va ser ràpidet, tot i que en aquest tipus de bolos has d'anar una mica a remolc dels de decoració i llums. Però bé, amb paciència i una canya, tot s'arregla.

El montatge es va veure per un moment alterat quan vam descobrir l'aranya que corria per la zona del control. Ojo, que poca broma amb l'aranyeta.
Al control es va montar una 01, i tot el rack d'inalàmbrics. (8 dpa's i 2 de ma).

Muntatge

 Una parada per dinar, i traduint la carta als tècnics  de Madrid, que val a dir, eren bona gent.
Ben dinat vam anar a fer un checking de linies, i poca cosa més, ja que els fusters amb la serra mecànica, el servei de l'hotel amb les aspiradores i els de llum picant ferro, pocs micros podiem ajustar.

A falta d'atril, bons són els racks de peus de micro.

L'endemà la jornada va començar d'hora (aquest cop sense cap retràs imprevist). Amb silenci sepulcral vam anar ajustant totes les dpa's, els micros d'atril i els de ma, durant una bona estona. La veritat que entre que la sala era baixeta i la moqueta del terra, el so era força bo i es podia treballar a gust.
Una altra parada per dinar, una altra traducció de carta del menú, i a esperar el bolo.
Jo durant el bolo poca cosa vaig fer, ja que el tirava el Juanjo. Jo em limitava a sotir per la sala aviam com sonava allò, i a posar bé les dpa's als que parlaven.

Proves de llum

Assajos de video+audio.

Des del control.

Durant el bolo

 Un cop acabat el bolo va tocar recollir. eL desmontatge estava previst més ràpid, però com que teniem cables tapats per fustes, i les etapes darrera l'escenari, vam haver d'esperar a que tot això quedés lliure per poder-ho recollir, i llavors si, xino-xano cap al monta cargues de l'hotel, per anar treient el material i carregant-lo a la furgoneta.

El cristo que tenia el del material de la traducció simultania, era considerable.

Així s'enduien el cotxe nou cap al saló de l'automòvil

L'escenari per darrere.

Merche. 04/05/2013. Viladecans.

Vista de la sala des de l'escenari.

Dissabte amb Tour cap a l'Atrium de Viladecans a montar l'equip pel bolo de la Merche (per qui no sàpiga qui és, doncs és jurat del "Tu si que vales").
Amb el Raül, jo i el personal de so del Teatre vam montar els dos controls de so, (PA i MON), les bones caixes de C7 i la microfonia.


.

Pantalleta del teatre per anar seguint el que pasa a l'escenari.

Control de monitors.

En Raül a PA, que li va tocar mesclar,  i jo a monitors fent d'assistent al tècnic de monis de la banda.
Tot eren I.E.M (pingaillos) estereo, un parell de cunyes al terra i side fills. Re, poca cosa. La m7 treia fum.
Currar al teatre sempre està bé. Sense pasar fred, ni calor, ni estar pendent de si plourà o no vam anar passant el matí, on abans d'anar a dinar, ja estava tot montat i comprovat.
Ben dinat doncs a esperar que vingués el grup amb els tècnics.

D.I's per un tubo....

Petaques per un tubo...

 Una banda de músics la mar d'educats, amables i simpàtics a part de bons. No passa sempre que un a un se't presentin donant la ma. Un placer pisha!!!
Jo amb el de monitors doncs bé, força bon rotllo i a mesura que anava passant la tarda, i ens anàvem coneixent doncs bé. Molt bé.
Després de les proves a fer un cafè ràpid i altre cop cap al bolo. Que començava a les 21:00, força puntuals.

Proves des de l'escenari.

Proves des de platea

Arribada de la Merche amb els fans de turno esperant-la

Més proves....

 El bolo en si, doncs no sé, no em coneixia cap cançò i tampoc vaig estar massa pendent. A la que arrenca el bolo, i si al tècnic de monitors no li faig falta, acostumo a quedar-me en un segon terme per si pasa re.
Un cop acabat el concert, a recollir, i cap a casa.

Bolo I

Bolo II

Escenari buit, Cap a casa.

Fundació Joan Petit. Sant Just D'esvern. 22/04/2013

El que semblava un bolo fàcil a primera hora del matí, se'm va complicar de cop i voltaquan vaig entrar al pavelló, vaig a deixar el primer rack i veure (més aviat escoltar), els 8 segons de reverberació. 8 magnífics segons.

Però be, com que aquesta reverberació no desapareixerà, vaig començar a repartir el material. Els altaveus de pista, plantejar el control i repartir les caixes per la grada. 

Després amb l'Oscar ja mirariem de com posarles.

La història va de la Fundació Joan Petit, una fundació de suport als nens amb càncer. On feien la cerimonia d'obertura d'una sèrie d'actes que es duran a terme.

I nosaltres anàvem a montar el so per aquella cerimonia. basicament microfonia UHF pel presentador i convidats, i audios per anar disparant quan calgués.

El montatge si més no va ser rapidet, tingent en compte la tirada brutal de cablejat per arribar als altaveus, i el complexe montatge dels altaveus a les grades, però amb el nostre bon saber fer, a l'hora de dinar estava tot montat i sonant. A la tarda, mentres l'Oscar pentinava cables i repassava que els altaveus estiguessin ben posats, anava entrant els delays a les caixes corresponents. No oblidem els 8 segons de reverb, que això ni en el millor dels nostres somnis el podem treure, però si que ajustant correctament els delays, fem que l'audio soni més compacte, ja que ningú sentirà el so per duplicat.
A l'hora de les proves i amb els delays posats, es notava millora. Em passejava amb el micro per tot el pavelló recitant el tan nostrat: ei si, va un dos, un dos, check check. I si que es notava un so compacte i homogeni, pero la reverb...En un moment de debilitat em vaig donar per satisfet, esperant que allò es rebentés de gent i tapar una mica aquests segons tan molestos.

 I  crec que ens en vam sortir. El pavelló es va posar fins a la bandera, i l'Oscar que el tenia de públic infiltrat, amb els watts app m'anava dient si tenia que pujar o baixar el volum a la grada. Jo estava a pista, amb un batibull de rebots generats per la xapa i per què practicament la pista estava buida, però a dalt bé, semblava que sonava, i que el bolo es salvaria i amb dignitat.
El bolo en si doncs poca cosa, un presentador, audios pel mig, un video de l'Abidal (que tenia que apadrinar l'acte, però que va anar cap a Munich a jugar les semis del barça...) i gent del Polònia.

I després del bolo, a recollir, i cap a casa!!

Au, un altre bolo a la saca.

Cantada. Sant Joan Despí. 21/04/2013

Pollastret del bo que ens vam menjar el diumenge al matí amb la cantada de l'escola de música de Sant Jaon Despí.
Aviam si m'enrecordo: 4 micros ATM de canó, 2 AKG c-1000, 2 ATM 4041, 2 ATM 4040, 3 D.I's i el micro del presentador.
1a part de l'espectacle: concerts de guitarres amb formacions de 12 guitarristes i un duet, i la 2 part, una coral de 100 nens, amb 6 violins, flautes, baix, guitarra i piano més micros pels diàlegs de l'obra de teatre.
Un matí, en el que des que vam entrar al teatre fins que en vam sortir no vam parar de currar ni un moment. Tirar linies, comprovar-les, assajos, proves de so i bolo!!

Al final la cosa va acabar força bé, i tothom va acabar força content amb l'acte.

Diada Cultural. El Papiol. 18 i 19 d'Abril.

El món de l'espectacle ja ho té això. Un dia estàs fent P.A en unes barraques de poble, un altre dia fent monitors en un festival de renom, digem-li X, un atre t'estàs menjant un marron de microfonista en un escenari amb 3 grups amb una mitjana de 36 canals, i un atre te'n vas al Papiol a fer la Diada Cultural de l'escola.
Pavelló molt reverberant (com la majoria), però amb en Ricard, que ja hi vam anar l'any passat, ja ens ho sabiem.
Poc material, però compte, que ha d'estar ben montat i ajustadet.
8 caixes repartides, 2 monitors d'escenari, un parell més de Front-fill, 12 llums i un control petitet, és el que vam montar per l'esdeveniment.

El 18 vam anar a fer el muntatge i assajos, i el segon dia, eren més assajos pel matí i ben dinat el bolo. Típic bolo d'escola, amb tots els familiars esperant veure als petits de la familia ballant amb els seus companys de classe.

Un cop acabat el bolo, doncs cap a recollir força rapidets, i cap a descarregar.

Un bolo tranquil, amb poca cosa a comentar.

  BONUS TRACK

Quan es va de bolo, i es te temps, es procura buscar un lloc on menjar mínimament bé i que sigui econòmic. Normalment, es va al típic bar "monolo" on amb uns macarrons i un tall de carn o peix + postres i cafè ja quedem servits, però al Papiol, si mai hi aneu, al costat del pavelló, hi ha un restaurant on fan un bon menjar, i a preu econòmic. Aquí en teniu la mostra!!!! Bon profit!!! :)