Quan el bon temps s'acaba, els concerts ja no es fan a l'aire lliure, amb aquella fresca agradabñe d'estiu.
Els concerts es fan a dintre de recientes esportius. Els pavellons. Si si, allà on jugen a bàsquet, hanbol, hockey... i a sobre doncs que carai, a fer concerts.
Normalment els pavellons es cracateritzen per tenir una bona acústica (piiiip, mentida), sense rebots de cap tipus (piiiiip, mentida), i on per poc equip que portos, sempre sonarà bé (piiiip, una altra mentida).
Í així va ser. Aquest concert no es caracteritzarà pel bon so del pavelló, ni per la gran cantitat de públic.
Però res, que en pitjors llocs em treballat.
fer la feina amb bona cara, i mirar d'aguantar com es pogués.
I és una llàstima, perquè Takikardia va fer un bon bolo amb la novetat d'un trompetista i trombonista que van fer que algunes cançons sonesin ben diferents i amb més força.
En fi, ja està fet.
L'altra banda, SEAUV, també els va tocar patir contra el recinte.
Al arrivar al Pavelló. En Lluis, company de feina, provant SEAUV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada