Igual que a Reus, a Girona vam estar tres dies. Un dia de muntatge, força relaxat, anar fent, però sense correr, i dos dies de passe.
Aquest cop, però hi ha bia l'afegit d'una soprano, i d'una noia que feia playback.
Feia rasca, i la carpa no ajudaba a que hi fes calor.
M'he trobat a gent de Malgrat que estaba fent plans de boda, i alguns m'han dit que ho portés en silenci. I jo callat. No diré res.
Ahir va s er l'últim dia. vam desmontar i a les 23:00 ja estaba a casa.
El proper bolo a Palafolls.
Aspecte del m untatge final, i una vista genèrica de les caixes.











Això dels casaments, vaja negoci, i que cada vegada surt més car casar-se, però també, perquè els nuvis ho volen així, jo no em gastaria tants de diners en un casament, els aprofitaria per un bon viatge, però suposo que tot són maneres de veure les coses.
ResponEliminaUna abraçada.
tot nuvis? ostres Albert... m'enlluernes cada dia més, de veritat.
ResponEliminaànims amb la feina i a veure si fem un dia d'aquests una birra al Quijote.
El que hauries de fer és muntar un altre blog i explicar aquest secretets de parelles de Malgrat que has enxampat in fraganti preparant el "bodorrio". Juas!
ResponEliminaVull noms de les parelles, que haig d'anar omplint els llibres de bodorrios!
ResponEliminaDic el mateix que vaig dir al Dave. Necessitaré seguretat per possibles amenaces! Pero tranquil Vicari que feina no et faltarà!!
ResponEliminaUna que es casa i et vaig veure: Calla la boca....
ResponEliminahehehe.