Dissabte passat vam tonrar a la carga amb Takikardia. A la Sala Forroll de Palafolls, la gent de la Tropa estaven celebrant el 4rt aniversari, hi ho van fer amb un concert, d.j’s i percussió.
La Sala Forroll no es caracteritza precisament per la seva bona sonoritat, però si a l’hora del bolo està mínimanent plena, encara s’acaba arreglant força.
Les proves, com sempre, no van ser del tot fàcils. En una sala on tot el sostre és xapa, i la paret que dona just davant de la P.A també ho és, tens allà un festival de rebots i reverberacions força considerable, però com que no és el primer cop, -ni l’ùltim-que hi mesclo, ja sé de que va la cosa.
Agafem tots plegats aire i tirem endavant amb les proves, conscients del que hi ha.
A la nit millorarà.
Desprès, toca anar a veure el Barça (com perdona la lliga) amb els colegues, anar a fer una birreta a algun local tot esperant per anar cap a Palafolls.
Un cop allà, doncs res, sembla que té bona pinta. Hi ha gent i això fa que tots els rebots de la tarda disminueixin molt, tot i que, encara hi són i hi seràn…
És el torn de Takikardia, que presenta el seu nou disc “Autosuficiencia”, amb cançons de la maqueta i versions. Un bon bolo d’una horeta i mitja.
Al acabar, una mica de xerrera amb la gent, i marxo cap al cotxe tot observant com comença a nevar….brrrr, quin fred!!!!!
Divendres passat, cap a Molins de Rei, on es celebrava la Fira de la Candelera.
Dintre de la fira es feia un concert de música africana. Concert que ens van suspendre de dilluns a dimecres per problemes de visats africans, i que dijous ens el van tornar a activar.
Desprès de trobar-me el cotxe al punt de neu, anar cap a carregar, i tot seguit cap a Molins, un dels organitzadors ens diu que l’artista principal no ha pogut viatjar finalment per problemas burocràtics.
Uns minuts d’incertesa, i es decideix tirar endavant amb el bolo ja que la resta de músics, són residents a Catalunya.
Un bolo molt tranquil, relaxat, i on vam sonoritzar instruments poc habituals. No tot són guitarres, bateries i pianos en aquesta vida….
Un cop acabat, a desmontar rapidet, i a carregar encara més rapidet (degut al fred), i cap a casa.
L’últim diumenge de gener ens va tocar matinar per anar a treballar a la festa de Sant Antoni.
Va manar a montar uns altaveus per a l’inici de la cercavila amb tots els carruatges de cavalls i burros empenyent carretons.
Començar a treballar de nit, amb la fresca corresponent, fer tot un senyor esmorzar, escoltar la Nuria Feliu, sardanes, Guillermina Mota, música tradicional catalana, veure els carruatges, i desmontar.
Amb més fred al migdia que a les 06:00….
A l’hora de dinar cap a casa.
